Tal com ens informa
el blog d'història, geografia i art "Sapiens", l'any 1948 EUA ja
produïa el 44,8% del total de la producció mundial. No només havien
evolucionat en terreny econòmic, sinó que des de l'àmbit polític el primer
president republicà, Warren Harding, va aplicar una política econòmica de
caràcter proteccionista. Precisament el blog "Sapiens" ho
il·lustra amb aquest gràfic:
Als
beneficis que obtenien sent potència industrial i econòmica se’ls ha de sumar
els deutes que els països aliats havien fet durant la Gran Guerra. Els
pagaments cap a Amèrica del Nord depenien de les reparacions alemanyes, per la
qual cosa els nord-americans van donar préstecs que permetessin les inversions
econòmiques a Alemanya.
Tot plegat va afavorir la
creació de la denominada "època dels grans negocis" o els feliços
anys 20. La prosperitat econòmica era la base: es creaven empreses i negocis
que donaven molts beneficis amb gran facilitat. Cal destacar que aquesta
prosperitat econòmica només afectava la part privilegiada de la
societat, però això creava tal clima de prosperitat que es va estendre pel món aquest
sistema de vida nord-americà, anomenat "american way of life".
La publicitat, els
préstecs bancaris i la possibilitat de comprar per terminis van ser elements
clau. Gràcies a això, EUA augmentava les seves produccions i les vendes,
cosa que vA derivar en una compra i venda massiva i, per tant, en un
consumisme desenfrenat. Els EUA s'havien convertit en el lloc somiat
per immigrants, i el seu sistema capitalista, en allò a què la resta
de països volien aspirar.
Els primers símptomes de
debilitat van aparèixer a la segona meitat dels anys 20. Degut al creixement de
la producció, els mercats patien un excés d'oferta que va causar una davallada
dels preus agraris que va afectar la producció agrícola, que ja era de per sí
un dels punts més febles de l'economia nord-americana.
No obstant això, els bancs
continuaven cedint crèdits gràcies als pagaments europeus, que entre 1921 i
1928 van arribar als 8.500 milions de dòlars. Podem determinar que els crèdits
d'Europa van esdevenir la solució. Però el 1929, la solució va arribar al seu
límit: un cop ja efectuats tots els pagaments europeus, es va duplicar la
producció però no els mercats, ja que Europa va tornar al seu mercat propi. Per
tant, el crac del '29 era quelcom inevitable arribats a aquest punt.
La caiguda de la borsa a
Nova York va afectar, entre altres països, a Espanya. En aquella
època, també s'havien viscut uns "feliços anys 20" gràcies a l'exportació durant
la Primera Guerra Mundial, però aquests anys van acabar a 1918 amb la fi del
conflicte bèl·lic. Cal destacar que el desenvolupament industrial espanyol no
era tan fort com l'americà.
El primer
efecte de la crisi a Espanya va ser la devaluació de la pesseta, que
segons informa David Valera en un article del diari "ABC", va passar
d'un canvi de 5,85 per dòlar el 1928 a 7,25 al
1929.
Tot i que el govern
republicà va provar de frenar l'atur mitjançant mesures semblants al "New deal",
la caiguda de les exportacions i importacions va causar un dèficit que va
guanyar el pols a l'Estat espanyol.
Anys després de la
tragèdia econòmica, el 2008, una nova crisi va fer tremolar a
l'economia capitalista mundial. De nou, es va iniciar a EUA. Aquest vídeo
de YouTube, que ha pujat l'usuari "Economía y Desarrollo",
explica l'origen de la crisi financera mundial del 2008:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada